Elena Liliana PopescuA ti, que estás abriendo este libro …


Trata de dejar de lado las preocupaciones del día para poder entrar juntos en la realidad del Sueño llamado Poesía, abriendo la puerta de tu corazón a estos versos escritos especialmente para ti.

Nacieron en mi corazón cuando les tocó desprenderse del mundo de las formas-pensamientos y revestirse en el mundo de las formas-palabras, para presentarse, cuando hayan cumplido su destino, a la ceremonia del encuentro contigo, lector.

La simplicidad que en su esencia significa la Verdad no puede expresarse más que por el silencio. Todas las palabras del mundo lo único que hacen es intentar describir el silencio.

El conocimiento de sí mismo, el ideal más simple y el más difícil de alcanzar es la finalidad de cada hombre por separado y la del mundo entero y a ella se subsume toda nuestra búsqueda. Algunas veces la búsqueda cobra la forma de lo que podemos llamar poesía.

Los poetas vienen y se van, dejando su empeño por descubrir el rostro invisible de la Poesía, la cual nos mira sin juzgarnos desde el otro lado del velo de la Ilusión».

Elena Liliana Popescu

Traducción del rumano por Joaquín Garrigós
home > novedades
px

Poemas
Elena Liliana Popescu


Per al nostre nàixer

Quantes vegades en la nostra vida
Morim, fins i tot sense saber-ho,
només per a tornar a nàixer!
 
Però quants moments signifiquen vida
I quants en mesura la mort?

Per a recuperar-Lo

Crist ha tornat a la vida
en el cor
d’aquell que s’ha despertat,
per a recuperar-lo
una altra volta,
potser
per a sempre.
 

Si

Si mai es puguera
mesurar l’incommensurable,
cobrir l’inabastable,
restar, creuant el no-res,
no ser ni l’un ni l’altre.

Si mai es puguera
sense amar ser amor,
sense esperar ser esperança,
sense parlar ser paraula,
sense pensar ser pensa’
 
Si mai es puguera
oir l’inoïble,
preveure en l’imprevist,
conéixer l’ignot,
hi hauria encara un principi?

L'he vista

L’he vista quan venia,
esperada o no,
sense pressa o sobtosament.
I plega victoriosa
o això creu,
ja que no pot prendre
sinó allò que pot endur-se’n,
allò que es pot perdre.
Cada vegada que troba
que un Altre ha sigut el primer
i des de llavors no oblida
que aquest poder li l’han donat
només per a sotmetre’s
i portar en silenci
la càrrega d’aquest coneixement
al llarg de tota la Vida.

Ens hauríem dit silencis

No sé
cap altra cosa millor
sinó el Silenci
per a dir
què és la mort,
què és la Vida...

Si mai hagueres estat!...

Ens hauríem dit
silencis
i hauríem conegut
millor
el nostre Silenci.

No sé
cap altra cosa millor
que el Silenci
per a omplir
instant,
dolor,
paraula...

Sóc el meu Cor

He vingut al teu cor.
Molt de temps ha que sóc al teu cor.
Mai no he estat en cap altre lloc,
només al teu cor.
 
Has vingut al meu cor.
Molt de temps ha que ets al meu cor.
Mai no has estat en cap altre lloc,
només al meu cor.
 
Ets el meu cor.
 
Sóc.

A l’igual que en el primer dia

Amagat és el  present en el cos d’un altre ahir
Amagada la primavera en mil primaveres
Amagada la pregunta en tot allò que penses
Amagada és la resposta igual que en el primer dia.

Només els silencis

Deixa al poeta
només els silencis
del Silenci
que naix
de les paraules
la Paraula...

En un moment de serenor

Et viu,
en un moment de serenor,
al dellà de les caretes
del teu orgull
i,
en guaitar dins de la teua ànima,
eres un amb mi...
 

Semblant a les seues ales

Quan al capvespre a sobre el temps descenen
Les primeres aurores naixen en una altra part
Semblant a les seues ales, en parella volen
Y aquelles dues no es poden despartir.

Quan ja no hi haurà ningú…

Quan ja no hi haurà ningú per aclamar
aquell que l'essència del món penetrà,
podrà llavors el silenci destramar-se
per l'única paraula en amagatall romasa?

El somni de l’alba

Inabastable serà potser la paraula
que misteriosa comprén els nostres somnis
inacomplits, deixats als fills, viva
càrrega per a provar-los l’ànima?
 
No serà potser el silenci la paraula
que màgica desprén el somni de l’alba
a tu deixat, tresor ocult,
darrer sopar de l’ànima purificada?

Per a tornar-se’n

Gotes d’aigua
mai no s’estan
de caure dels núvols
eixits d’enlloc:
s’apressen a morir,
per a tornar-se’n
a casa…

Ja no saps

La blanesa de la veu que sabia alleujar-te
hui és romasa sense soroll.
Tu ja no saps què ha pogut passar amb tu,
ni qui has sigut, ni qui has romàs ja...

On?

On és el somni? Es pregunta la Natura.
On és la sendera? Pregunta el Devenir.
On és l'ona? Li respon el Mar.
On? L'eco referma la pregunta.

A trenc d'alba

Abans d’arribar el trenc d’alba
Vas a buscar i mai no vas a trobar
Amants d’un altre temps oblidades,
Que en la teua ànima tantes joies

Enriquiran els teus sentiments acurats,
Darrere del teu seguit indefugible
D’astre amb destí implacable,
Submís i desobedient immortal…

Cap a altres mons

De la vida que pareixia en algun moment eterna,
Reflectida en les cares radiants,
Només romangueren ahir banderes a mig pal:
La llum de la seua vida cap a altres mons se n’anà…

Malàisia, desembre 2004

Version catalan de Pere Besso



Copyright © 2003- 2007

En français In english In romana